PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA (Versió retallada)

1. ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT.

1.1.COMPONENTS

            El departament està format pels professors següents:

Juan Manuel Pons. Té assignats els següents grups:

1r  ESO  A i B, 3 hores setmanals  de Ciències Socials a cada grup.

2n ESO  A i B 3, hores setmanals de Ciències Socials 

1r ESO A, 1 tutoria.

Pau Chimelis. Té assignats els següents grups:

4t ESO A i B 3, hores setmanals de Ciències Socials

Josefina Ramis. Té assignats els següents grups:

3r ESO A i B, 3 hores setmanals de Geografia

3r ESO B, 1 hora tutorìa.

1.2. REUNIÓ DE DEPARTAMENT.

            El departament es reunirà la primera setmana de cada més durant el curs, exceptuant criteris de'excepcionalitat que el Departament convocarà reunions urgents, sempre que sigui necessari. 

   Mensualment es canviaran impressions sobre el desenvolupament del curs i intentaran resoldre els problemes que puguin sorgir.   Es discutiran, compararan i analitzaran les proves destinades a l'avaluació dels alumnes per tal d'assolir un criteri el més homogeni possible. Desprès de l'avaluació s'analitzaran els resultats.

1.3.COMPETÈNCIES DELS MEMBRES DEL DEPARTAMENT

            Apart dels càrrecs de Cap Departament no hi ha altre responsable d’activitats.

   Les diferents tasques es repartiran entre els membres del departament i les funcions inherents a les pròpies del càrrec.

5. METODOLOGIA

5.1 CRITERIS GENERALS.

            Els eixos metodològics que vertebraran l'assignatura seran, d'acord amb les disposicions legals vigents, els següents:

* La diversitat individual i del grup respecte de les capacitats cognitives, les motivacions i els interessos envers el coneixement.

* El principi de diversitat.

* Les aportacions de la psicologia cognitiva. El constructivisme permet orientar la recerca d’estratègies metodològiques i les tècniques didàctiques per afavorir l’aprenentatge significatiu i funcional en contextos diferents.

* L’organització de l’aula i la utilització dels recursos didàctics.

* La utilització de fonts i recursos didàctics variats de forma seqüenciada i progressiva per obtenir informació, per interpretar-la i comunicar-la de manera eficaç i comprensible, posant especial èmfasi en les T.I.C

* Recursos relacionats amb l’àrea a Internet (mapes virtuals, bases dedades, estadístiques) i als mitjans de comunicació (documentals, debats, notícies, pel·lícules), al costat dels materials tradicionals (llibre de text, la pissarra,mapes, textos per comentar, diapositives artístiques, transparències).

* La cosmovisió de l’alumnat

5.2. CRITERIS ESPECÍFICS

           

   Pretenem un ensenyament el més personalitzat possible, a través d'un mètode dinàmic amb participació de l'alumnat i, sempre que hi hagi la possibilitat, partirem del coneixement de l'entorn  pròxim i personal.

Les fases més habituals que utilitzarem pel desenvolupament de les diferents unitats didàctiques seran:

-Presentació del tema objecte d'estudi i plantejar interrogants que portin a la reflexió personal, incitin al diàleg i, com a conseqüència, permeten al professor detectar el grau de coneixement i les idees prèvies dels alumnes.

-Presentació de les idees fonamentals mitjançant recursos gràfics, cartogràfics i documentals.

-Desenvolupament dels continguts a través d'una exposició ordenada i clara dels fets i conceptes.

-Activitats encaminades a la reestructuració i consolidació dels continguts a partir de diferents activitats, recursos i dinàmiques.

-Activitats de síntesis.

6. AVALUACIÓ

6.1. CRITERIS GENERALS D'AVALUACIÓ DE L'ETAPA

            Tota intervenció de l'alumne a l'aula és avaluable. Els instruments d’avaluació han de ser variats, i hauran de dirigir-se tant als resultats com al procés.

Seran els següents:

Þ     Observació sistematitzada

Þ     Exposicions orals i escrites

Þ     Comprensió lectora i comprensió escrita

Þ     Redaccions de tot tipus de text (narració, descripció, diàleg...)

Þ     Revisió de quaderns

Þ     Treballs cooperatius i treballs individualitzats

Þ     Exèrcicis variats

Þ     Proves orals

Þ     Controls per escrit de totes les unitats temàtiques

           

6.2. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ TRIMESTRAL

            Els controls, exàmens, proves objectives, etc., tenen un pes específic a l’hora de extreure els resultats finals d’Avaluació.

   Quan un alumne/a hagi obtingut una mitja de controls parcials i final inferior a 4, serà considerat suspès/a, i no hi haurà la possibilitat d’aplicar-li el promig dels demés elements avaluables. Si és superior a quatre però inferior a cinc, es podrà optar per aplicar la mitja de la resta d’elements avaluats, però es rebaixarà el resultat a una qualificació conceptual immediatament inferior, és a dir, de B. a SF., de Not. a B. i de SB. a Not.

  Donat que al Bolletí les qualificacions son expressades en números enters, d’obtenir mitges finals amb decimals que puguen qüestionar al professor el pas a una nota conceptual superior, aquest podrà pujar la qualificació en funció del positiu rendiment i de la bona actitud que ha experimentat l’alumne/a a l’avaluació.

   El professor podrà suggerir a l’alumne/a la possibilitat de fer un treball d’investigació, exercicis específics o qualsevol altra tasca complementària per poder augmentar el resultat d’un element d’avaluació que puga comprometre la seva qualificació final, això, sobretot, al final del període avaluatiu.

 Les faltes ortogràfiques dels controls hauran de ser corregides pel professor, almenys assenyalant les més significatives. Restaran puntuació les majúscules dels noms propis, lletra il·legible.

   Cal fer incidir en l’alumne/a que apunti tots els resultats que va obtenint de tots els elements d’avaluació per a que puga realitzar l’autoavaluació poguent així regular per ell mateix el seu progrés.

6.3. RECUPERACIÓ AL LLARG DEL CURS.

            Quan un alumne suspengui una avaluació o trimestre, el professor podrà realitzar un pla de treball individualitzat d'activitats o controls respecte als continguts de l’anterior avaluació com a mitjà de recuperació.

   Davant això, preferim una postura “preventiva”, és a dir, donar més possibilitats durant l’avaluació en curs per superar-la, en la manera que hem dit abans, que no fer-ho en la següent, perquè aquesta mesura podria perjudicar, interferir o descentrar l’interès respecte l’actual. 

6.4. CRITERIS D'AVALUACIÓ FINAL

            Per aprobar el curs és imprescindible haver aprovat les tres avaluacions. Si un alumne  suspèn només un trimestre en tot el curs, només s'haurà d'examinar al final de curs d'aquell trimestre, en cas d'aprovar la recuperació correspondent, la nota sempre serà 5, i farà mitja amb les qualificacions de les altres dues avaluacions, per obtenir la nota final. Si l'alumne suspèn dos trimestres, haurà d'examinar-se d'aquells dos trimestres. Evidentment, si les tres avaluacions es suspenen, l'examen de recuperació serà de tot el curs.

   Aquell alumne que no hagi assolit els mínims de la matèria a la convocatòria de juny haurà de realitzar una sèrie de tasques encaminades a treballar aquelles parts de l'assignatura que no hagin estat suficientment compreses. El contingut d'aquesta feina s'especificarà a l'apartat de feina d'estiu de cada programació d'Aula del professor pertinent. El lliurament d'aquesta feina serà condició necesssària per a presentar-se a l'examen de setembre. Així mateix es puntuarà la tasca d'estiu sobre dos punts i l'exament sobre vuit punts. La nota pertinent, en cas d'aprovar, serà sempre 5 i entre les dues activitats haurà d'obtenir un mínim de cinc per aprovar la matèria.

6.5. RECUPERACIÓ PENDENTS CURSOS ANTERIORS.

   Durant  el curs el professorat  s'encarregarà de tutelar l'alumnat que tengui l'assignatura pendent del curs antrerior serà el següent:

• Juan Manuel Pons realitzarà el seguiment d’aquells alumnes que tenen pendent l’assignatura de  1r i 2n d’ESO.
• Josefina Rasmis realitzarà el seguiment  d’aquells alumnes que tenen pendent l’assignatura de 3r d’ESO.

6.5.1. ALUMNES DE SEGON D'ESO AMB L’ASSIGNATURA DE PRIMER

      Per a superar l’assignatura pendent del curs anterior els alumnes realitzaran un conjunt d’activitats específiques que els indicarà el professor que imparteixi la matèria a l’alumne durant el curs.

    Per a superar l’assignatura pendent es valorarà la realització de les tasques, la marxa del curs present i una prova escrita.

6.5.2. ALUMNES DE TERCER D'ESO AMB L’ASSIGNATURA DE SEGON

            Per a superar l’assignatura pendent del curs anterior els alumnes realitzaran un conjunt d’activitats específiques que els indicarà el professor que imparteixi la matèria a l’alumne. 

Per a superar l’assignatura pendent es valorarà la realització de les tasques, la marxa del curs present i unes proves que es realitzaran al final de cada trimestre per blocs de contingut.

6.5.3. ALUMNES DE QUART AMB L’ASSIGNATURA DE TERCER

            Per a superar l’assignatura pendent del curs anterior els alumnes realitzaran un conjunt d’activitats específiques que els indicarà el professor que imparteixi la matèria a l’alumne.

Es valorarà la realització de les tasques, la marxa del curs present i una prova de contingut que es realitzarà pel mes de febrer.

6.7. PROCEDIMENT DE SUPORT

           

            El reforç o suport educatiu té l'objetiu essencial d'evitar el desnivell d'aprenentatge d'alumnes en aspectes concrets de l'àrea en el mateix moment, o inmediatament desprès, de desenvolupar-se. És evident que una tenció individualitzada o de petit grup (màxim de quatre) sobre els alumnes que pateixen la mateixa dificultat, ajuda a què retornin al procés d'aprenentatge amb brevetat i a què consegueixin un major percentatje d'èxit.

   Podem observar el desnivell en qualsevol moment, ja sigui mitjançant una prova específica, ja sigui a l'hora de realitzar i exposar les activitats diàries, ja sigui a través dels controls parcials. També la indicació del propi alumne/ao (qui a de ser animat sempre per a què exposi la seva dificultat), la dels pares o dels professors “particulars”, ens poden servir per a posar-nos en sobre avis i actuar ràpidament. A vegades, el propi tutor, a la vista dels resultat generals obtinguts per l'alumne/a, pot proposar un reforç.

    Per dur-ho endavant, nostra escola té establert que els professores del departament que disposen d'hores dins la seva jornada lectiva, dediquin ese espaci temporal al reforç educatiu de Ciències Socials. Encara que el Gabinet d'Orientació adjudica al professor el grup i l'horari d'atenció d'aquests casos, és el professor d'àrea qui determina l'alumne/a o grup necessitat d'ajuda i qui estableix els aspectes que han de ser objecte d'un reforçament. El temps que s'empri per  desenvolupar el reforç serà sols el just fins que comprovin ambdós professors que s'ha superat la dificultat inicial. D'aquesta manera, l'alumnat de reforç o suport es pot anar renovant al llarg del curs. Això no implica que hi hagin, per les seves característiques o grau de necessitat, alumnes que requiriran un reforç continuat tot el curs.

  El lloc on s'efectuarà aquesta tasca serà conveniat entre ambdós professors, i ocupant temporalment només tres terços de la sessió de classe. Es farà tot el possible per a què tinga lloc el suport coincidint en una sessió de classe amb el grup.

      Donarà inici el período de reforç educatiu en el mes d'octubre i es prolongarà fins maig.

   Una vegada comprovada la recuperació, no hi haurà necessitat d'establir un criteri diferent al comú per a l'avaluació de resultats.

6.8. AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

            Amb l'objecte d'assegurar-nos del bon funcionament del procés ensenyament-aprenentatge, els professors del departament de socials tenim les reunions mensuals, tal com hem dit en el primer apartat. En aquestes reunions farem una avaluació de quina es la situació d'aprenentatge de cada curs, proposarem d'esser el cas el reforçament d'alumnes que ho necessitin, farem esment dels canvis haguts quan a continguts i avaluarem aquesta mateixa programació didàctica assenyalant els possibles modificacions de cara al pròxim curs.

   A finals curs hi haurà una avaluació final d'aquest procés, on es reflexionarà dels resultats finals obtinguts i les mesures que s'han de tenir en compte pel curs vinent.

7. CRITERIS PER A L’ELABORACIÓ DE LES ACI.

            Donat els casos d'alumnes que necessiten ACI, s'explicitará una sèrie d'objectius o continguts mínims que s'han de dur a terme durant el curs. Això serà així amb el model comú que proporciona el gabinet d’orientació. Aquest serà revisat acabada cada avaluació per determinar el grau de compliment dels continguts realitzats durant l’avaluació.

8. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

LLIBRES: Editorial Santillana, projecte els camins del saber. de 1r., 2n., 3r., i 4t.

A més a més s'utilitzaran els següents recursos:

a) Recursos bibliogràfics:

Llibres de consulta.

Articles.

Diccionaris.

Enciclopèdies.

Atles.

b) Recursos audiovisuals:

projeccions de vídeo i DVD.

projecció de  muntatges audiovisuals (Power Point, etc.)

recursos informàtics i web

ordinadors personals (1r. 2n.).

retroprojector conectat a Internet

c) Materials diversos:

Mapes murals

Mapes muts

9. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.

            L'atenció a la diversitat la concretam de la forma següent:

            +  Proposant reflexions inicials senzilles a través de les quals es fàcil detectar el nivell de coneixements previs i la motivació dels alumnes i, conseqüentment, valorar l'atenció que s'haurà de donar a cada un d'ells i les estratègies més adequades.

+ Diversificant les activitats d'ensenyament i aprenentatge a partir de les quals es poden detectar les dificultats.

+ Seleccionant activitats de diferent grau de complexitat tenint en compte les capacitats i interessos dels alumnes.

10. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.

            Totes les sortides, activitats culturals i viatges que es faran durant el present curs estaran vinculades als departaments i assignatures idònies, depenent de les possibilitats del Centre.

11. TEMES TRANSVERSALS.

• Una gran part dels continguts actitudinals constitueixen elements per a l'educació moral i cívica i de l'educació per a la pau.

• L'estudi de la geografia i de les interaccions del medi físic i l'home proporciona alguns fonaments de l'educació ambiental.

• L'estudi de la perspectiva espacial dels comportaments humans proporciona una base per a l'educació vial.

• El reconeixement dels greus problemes als quals s'enfronta la vida humana sobre la terra constitueix una base important de l'educació per a la salut.

• Els continguts conceptuals i procedimentals proporcionen una informació sobre institucions polítiques, normes jurídiques, pautes socials, etc,, que constitueix el marc per l'educació cívica.

• Les disciplines d'aquest curs tenen una connexió molt clara amb l'educació per la igualtat d'oportunitats de sexes. A l'estudiar algunes èpoques concretes es farà una especial referència a la situació de les dones i a l'àmbit privat i domèstic ja que és on històricament més s'ha projectat el paper de la dona

Aquesta programació ha estat revisada i renovada

en la data de 25 d'octubre del 2012.